jueves, febrero 10, 2005
Somiar Desperta
No us ha passat mai alló d'estar fent alguna cosa i de cop i volta deixar anar l'imaginació? o millor dit, recordar moments de la vida en que t'han fet sentir tant be?
Aixó es el que m'ha passat avui a mi, mentre estaba a l'oficina trastejant montanyes de papers, allà has aparegut tu, de cop i volta, revisquen una nit d'estiu que vam passar farà uns mesos enrera. Aquella nit en que les dues, assegudes a l'herba ens miravem amb complicitat, i ens ho deiem tot amb aquella mirada. Tot i els meus nervis, les meves palpitacions, i l'angoixa que tenia, per poder acostar-me cada cop una mica mes a tu, pero que la meva timidesa no em deixava, potser per que no sabia per on començar, fins que per trencar el gel, vam utilitzar precisament aixo....GEL.
Un gel que tenia la nostra beguda, o fins i tot, la no beguda, perquè l'agafavem directament de la bossa per tal de poder acostar els nostres llavis. I cada cop que podia tocar-los, ni que fos per un segon, em corria un calfred per tot el cos i desitjava que aquell gel que et passava em fos correspòs amb una tornada, i així succeia. Una vegada i un altra.. i aixi durant aquella nit.
Però la meva ment, avui adelantat i a retrocedit aquells moments al seu caprici, i recordaba el que volia on i quan ella volia. Fins aturar-me a la segona nit que vam passar tu i jo, soles, o si més no, sense fer cas dels que ens envoltaven. Només tu i jo, mirant-nos, tornant agafar aquell tros d'aigua gelada, mirant-lo amb desig, fins que mica en mica, i acostant-nos, feiem que els nostres llavis es tornessin a posar en contacte, com la primera nit, però aquest cop, eren massa les ganes que necessitava de tastar els teus llavis, i em vaig quedar "enganxada" a ells, de la mateixa manera que tu als meus.. i vam deixar que es fongués el gel, per poder tastar millor, aquell tant desitjat petò que em moria de ganes de donar-te.. Fins que per fí el vaig aconseguir....
Avui He Somiat Desperta, En Aquell Primer Peto.....
Aixó es el que m'ha passat avui a mi, mentre estaba a l'oficina trastejant montanyes de papers, allà has aparegut tu, de cop i volta, revisquen una nit d'estiu que vam passar farà uns mesos enrera. Aquella nit en que les dues, assegudes a l'herba ens miravem amb complicitat, i ens ho deiem tot amb aquella mirada. Tot i els meus nervis, les meves palpitacions, i l'angoixa que tenia, per poder acostar-me cada cop una mica mes a tu, pero que la meva timidesa no em deixava, potser per que no sabia per on començar, fins que per trencar el gel, vam utilitzar precisament aixo....GEL.
Un gel que tenia la nostra beguda, o fins i tot, la no beguda, perquè l'agafavem directament de la bossa per tal de poder acostar els nostres llavis. I cada cop que podia tocar-los, ni que fos per un segon, em corria un calfred per tot el cos i desitjava que aquell gel que et passava em fos correspòs amb una tornada, i així succeia. Una vegada i un altra.. i aixi durant aquella nit.
Però la meva ment, avui adelantat i a retrocedit aquells moments al seu caprici, i recordaba el que volia on i quan ella volia. Fins aturar-me a la segona nit que vam passar tu i jo, soles, o si més no, sense fer cas dels que ens envoltaven. Només tu i jo, mirant-nos, tornant agafar aquell tros d'aigua gelada, mirant-lo amb desig, fins que mica en mica, i acostant-nos, feiem que els nostres llavis es tornessin a posar en contacte, com la primera nit, però aquest cop, eren massa les ganes que necessitava de tastar els teus llavis, i em vaig quedar "enganxada" a ells, de la mateixa manera que tu als meus.. i vam deixar que es fongués el gel, per poder tastar millor, aquell tant desitjat petò que em moria de ganes de donar-te.. Fins que per fí el vaig aconseguir....
Avui He Somiat Desperta, En Aquell Primer Peto.....
Una nit que m'ha canviat la vida, t'estimo
# Escribió Lesbiana Poco Convencional : 11:12 p. m.
