viernes, agosto 13, 2004
Amor...
No existeix l'amor, si no les proves d'amor, i la prova d'amor a aquell que estimem es deixar-lo viure lliurement.
Tots els problemes tenen la mateixa arrel: la por que desapareix gracies a l'amor, pero l'amor ens fa por.
Es de nit, estic sola devant el teclat mentre penso que escriure, mentre penso com expresar el que sento ara mateix. Tot sempre es queda en paraules, paraules aqui escrites que a vegades no els hi trobo cap significat, perque ni jo mateixa se que volen dir. De que em serveix escriure-ho aqui? De que em serveix expressar el que sento, si no et tinc devant? Voldria poder abraçar-te, poder demostrar-te tot el que sento per tu, tot el que em fas sentir quan estas amb mi, tot el que em fas sentir quan no hi ets i tot el que em fas sentir quan et sento lluny de mi.
Saps? sempre he pensat que, qui pot dir quan estima, poc amor sent. Jo no puc, no puc dir tot el que estimo, perque crec que l'amor no es mesura, si no que es demostra, i es el que voldria fer dia rera dia, si tu em deixes, vull demostrart-ho ara i sempre, i si em deixes precipitar-me, m'agradaria demostrart-ho la resta de la meva vida. Vull estar amb tu. Es el cami que he triat i ja no el vull canviar. Se m'ha torçat moltes vegades, pero aquest cop estic segura de mi mateixa. Confio en tu, confio en mi.... confio en nosaltres. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu .... no em cansaré de dirt-ho. I tiraré endevant per damunt de qui faci falta. L'unic que se es que Vull estar amb tu. Perque t'estimo.
Estimar no es mirar-se l'un a l'altre, si no mirar els dos a la mateixa direccio :@
Gràcies per aparèixer a la meva vida
"Gràcies tambe als pocs que ajuden a veurela amb altres ulls :*
"Al cap i a la fi, demà serà un altre dia..."
;) Merci "
Tots els problemes tenen la mateixa arrel: la por que desapareix gracies a l'amor, pero l'amor ens fa por.
Es de nit, estic sola devant el teclat mentre penso que escriure, mentre penso com expresar el que sento ara mateix. Tot sempre es queda en paraules, paraules aqui escrites que a vegades no els hi trobo cap significat, perque ni jo mateixa se que volen dir. De que em serveix escriure-ho aqui? De que em serveix expressar el que sento, si no et tinc devant? Voldria poder abraçar-te, poder demostrar-te tot el que sento per tu, tot el que em fas sentir quan estas amb mi, tot el que em fas sentir quan no hi ets i tot el que em fas sentir quan et sento lluny de mi.
Saps? sempre he pensat que, qui pot dir quan estima, poc amor sent. Jo no puc, no puc dir tot el que estimo, perque crec que l'amor no es mesura, si no que es demostra, i es el que voldria fer dia rera dia, si tu em deixes, vull demostrart-ho ara i sempre, i si em deixes precipitar-me, m'agradaria demostrart-ho la resta de la meva vida. Vull estar amb tu. Es el cami que he triat i ja no el vull canviar. Se m'ha torçat moltes vegades, pero aquest cop estic segura de mi mateixa. Confio en tu, confio en mi.... confio en nosaltres. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Vull estar amb tu .... no em cansaré de dirt-ho. I tiraré endevant per damunt de qui faci falta. L'unic que se es que Vull estar amb tu. Perque t'estimo.
Estimar no es mirar-se l'un a l'altre, si no mirar els dos a la mateixa direccio :@
Gràcies per aparèixer a la meva vida
"Gràcies tambe als pocs que ajuden a veurela amb altres ulls :*
"Al cap i a la fi, demà serà un altre dia..."
;) Merci "
# Escribió Lesbiana Poco Convencional : 12:25 a. m.
