lunes, agosto 30, 2004
Tornada....
Ja han passat dues setmanes.. per mi molt curtes... pero intenses. Ara tot torna a la rutina diaria, la feina, estudiar, el fet de no poder tenirte al meu costat cada cop que em desperto.. Perque no pot ser sempre com aquets dies que em passat?? Perque no puc tenirte cada hora, cada minut, cada segon amb mi?? Necessito que em miris, que m'abraçis, necessito sentirte, saber que estas aqui al meu costat.. Sense tu, cada moment que passa es una eternitat. Sempre els millors moments passen depressa, i quan els esperes no acaven d'arrivar mai. Jo ja espero amb ansia que arrivi el divendres per poder tenir-te al meu costat, com fins ara, i espero que algun dia arrivi a tenir't-hi per sempre.
Com pot ser que no portem ni 24 hores separades i sembla que faci dies que no et veig? M'acostumo a lo bo i quan m'ho treuen em cau el mon a sobre. Pero be.. sere mes optimista i pensaré que sempre tenim els caps de setmana per nosaltres, i a la llarga, tota una eternitat per compartir.
Estic una mica espessa per escriure, hauré de cridar als del cafè perque m'ajudin a treure paraules.. si mes no, crits en mig de la foscor de la nit xD
T'estimo carinyu! :@
Com pot ser que no portem ni 24 hores separades i sembla que faci dies que no et veig? M'acostumo a lo bo i quan m'ho treuen em cau el mon a sobre. Pero be.. sere mes optimista i pensaré que sempre tenim els caps de setmana per nosaltres, i a la llarga, tota una eternitat per compartir.
Estic una mica espessa per escriure, hauré de cridar als del cafè perque m'ajudin a treure paraules.. si mes no, crits en mig de la foscor de la nit xD
T'estimo carinyu! :@
# Escribió Lesbiana Poco Convencional : 11:58 a. m.
