jueves, octubre 07, 2004
De res :)
Tot i responen al post del teu blog, i per guardarte les aparençes respecte als desconeguts, et responc aqui amb tant sols una paraula: T’estimo!
No m’has de donar les gràcies, pel fet de que tu per mi siguis el millor que m’ha passat en la vida. Tampoc me les has de donar, pel fet de tot el que pugui arribar a fer per tu, perquè sempre tot el que faci, serà poc pel que et mereixes. Crec que en l’amor, a part de que sempre he dit que no es pot mesurar ;) ara afegiria quelcom mès. I és que, en l’amor, no s’ha de donar les gràcies per res. Si faig les coses, es nomès per un motiu, perquè m’ho diu el cor. Perquè si ens posessim a donar les gràcies, jo estaria cada moment donante-les. Te les podria donar, pel fet simplement d’aguantar-me a les tantes de la nit per les meves angoixes i ansietats, o bé te les podria donar pel fet de seguir el ritual de cada nit amb les cremetes ;) o bé per estar amb mi sempre que et necessito, o simplement per abraçarme a la que apaguem el llum per anar a dormir i saber que estas al meu costat. Per això i mil coses més podria donarte les gràcies. Però ho resumiré diente que, gràcies per estar amb mi aquets 3 mesos que ja portem juntes.
I en relació al post que has deixat com a resposta del que vaig escriure l’altre dia: No pots ser el flotador, perque un flotador seria massa petit per poder mesurar el que tu signifiques per mi. Ja calificante, en sentit figurat, d'oceà, no podria trobar res del tamany equivalent al que per tu sento. Dir que per mi ets com tot l'univers senser, em quedaria tambe curta. No tens calificatius, simplement et puc dir que per mi ho ets TOT :@
