lunes, septiembre 13, 2004

Cervell de mosquit...

Divendres nit.. multitud de gent, tot per veure una coneguda cantant "espanyola" crec, no n'estic massa posada. M'agafo a la teva mà per no perdrem, mirades de la gent quan passem per llocs on no necessàriament es imprescindible agafar-se, però jo no et deixo anar, que carai! a qui no li agradi que no miri.
Arribem a un lloc on minimament es pot apreciar bastant be el concert, concretament dalt un banc. Pujes tu, jo em quedo a terra perque estas mes il.lusionada per veurela, tot i que despres aconsegueixo posarme a la teva alçada, amb l'ajuda del teu braç vorejant-me l'esquena.. perque si no.... vaja nata em fotia! ;)
Portem una bona estona al "cim" quan de cop un "nen" amb els seus amiguets i amiguetes s'acosta per preguntar ironicament que estem veient. Tu li respons, tambe amb ironia, i sense intenció de baixar del nostre "cim" ja que no som les uniques que l'ocupem.
Despres d'aixo, l'unic que saben dir es tonteries i mes tonteries, pero tant tu com jo passem de les seves xorrades, que l'unic que saben fer es menysprear el que per tu i per mi es un "sentiment". De gent aixi , per desgràcia avui en dia n'està ple, pero el millor que es pot fer es ignorar-les, potser es enveja de que ells no poden tenir quelcom tant fort com es el fet d'estimar a una persona? o simplement.. es que tenen un cervell de mosquit?
Em decanto mes per la segona, perque gent aixi, tot plegat no deixen de ser CRIATURES. Aviam si creixeu algun dia i penseu mes amb el cap ;)

Comments: Publicar un comentario

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?