martes, septiembre 14, 2004
Felicitats Vida!
23 anys, 8395 dies, 201480 hores i els segons ja no ells vull ni calcular. Aquest es el temps que portes al mon, el temps que he esperat, descontant uns mesos, a trobar-te, i el temps que espero passar al teu costat, aixo si, suman-li uns quants anys mes.
“Qui m’anava a dir que uns mesos endarrera estaria com estic ara? Qui m’anava a dir que em sentiria la persona mes feliç del mon? Qui m’anava a dir que podria sortir del pou on estava ficada? Doncs la veritat, ni jo mateixa ho esperava. Tot ho veia fosc, perdut, sense sortida. Intentava crearme jo una sortida, pero totes eren equivocades. Intentava reorganitzar la meva vida, crear una linea recta, una mena de corda a la que tornar agafar-me per poder continuar endevant, pero sempre acabava havent-hi algo que feia que es trenqués.
He estat molt de temps reprimint els meus sentiments, amagant tot el que a dins portava, i aixo va fer que acabes amb tot, inclus amb mi mateixa. Fins que vas aparèixer TU, de cop i volta, sense avisar, sense esperar’m-ho, sense controlar la situació. I em vas començar a tornar a omplir de vida, de ganes de tirar endevant.
I avui es el teu aniversari, i com no, no pot faltar la meva felicitació per tú, perque te la mereixes, perque et mereixes el millor, i es el que et donaré mentre segueixi en aquest “petit” habitatge de l’humanitat que anomenem terra.
I tot i que en aquest mon governi l’hipocresia i la falsetat, que sapigues del cert que jo a tu no et deixaré d’estimar.”
