lunes, septiembre 20, 2004
En la foscor
Es de nit i estic estirada al llit, 4 frases curtes, una mirada i la teva companyia fan que vagi a dormir mes tranquila. S'apaga el llum, t'agafo la mà i no penso en res, et tinc allà amb mi, et sento respirar i aixo em tranquilitza tot i el meu pànic a la foscor. Van avançant les hores, i al equador de la nit, em desperto, no et tinc agafada, pero em falta temps per palpar amb la mà fins trobarte i abraçar-me a tu, tot i que no em notis, alla estic, al teu costat, observan-te... Em sento be.
Torna a ser de nit, i ara no estic al llit, escric aquestes paraules perque no et tinc aqui amb mi. Qui em regalará aquella mirada avans d'apagar el llum i anar a dormir? A qui m'abraçaré en meitat de la nit quan em desperti? L'unic que puc fer es somiar amb tu, pensar que estas aqui amb mi, tot i no tenir-te, ni sentir-te, tot i no poder acariciar-te.
Em preguntes: " I si tinc fred que? " -. Si tens fred, somia que estic al teu costat, tot i que no em notis, estic amb tu, estas amb mi, estem unides per un sol desti. El desti d'estar per sempre juntes.
Torna a ser de nit, i ara no estic al llit, escric aquestes paraules perque no et tinc aqui amb mi. Qui em regalará aquella mirada avans d'apagar el llum i anar a dormir? A qui m'abraçaré en meitat de la nit quan em desperti? L'unic que puc fer es somiar amb tu, pensar que estas aqui amb mi, tot i no tenir-te, ni sentir-te, tot i no poder acariciar-te.
Em preguntes: " I si tinc fred que? " -. Si tens fred, somia que estic al teu costat, tot i que no em notis, estic amb tu, estas amb mi, estem unides per un sol desti. El desti d'estar per sempre juntes.