jueves, octubre 14, 2004

èxode

Marxes, em deixes aqui tirada, com si no t'importés el que penso, el que sento. Marxes tu sola, pensan en demà, demà serà un altre dia no? pero.. i avui? Per més que intenti buscar't-he no et trobo. Et veig, lluny .. però em quedaré quieta.
Estic cansada de que les meves paraules no tinguin sentit, o no es trobi el sentit que els hi vull donar. I estic cansada que la gent generalitzi amb tot el que li envolta. Perquè dic tot aixo? no ho sé, total.. tampoc res del que dic te mai sentit.
Tant sols una cosa, els vidres es trenquen, i més si son fins. No amaguis els teus pensaments darrera aquets vidres, perquè pot ser que se t'escapin.
Bona nit

Comments: Publicar un comentario

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?