jueves, noviembre 25, 2004
[...]
No es que estigui inspirada per escriure. Pero ara mateix, es un d'aquells moments en el que després de segons quines coses passen, et fan obrir els ulls i adonar-te'n que en aquesta vida no som res. Tú fa uns minuts estabes aqui fent la teva feina com cada dia i fa uns dies, estabes amb tots nosaltres, vam xerrar, vam riure i oblidar-nos dels mals de cap, simplement disfrutavem de la companyia entre tots plegats. I ara, en questió de segons no estas aquí.. tot i que no et coneixía massa, tant sols pel fet d'haver-te conegut i compartir unes hores amb tu, i pensar que ja no estas aquí, se'm fa un nus a la panxa. M'entristeixo de la teva pèrdua, i alhora de la gent que t'estima, lo malament que ho passaran ara que els hi faltes.
Siguis on siguis.. descansa en pau.
Siguis on siguis.. descansa en pau.
# Escribió Lesbiana Poco Convencional : 5:30 p. m.
