Diario de una lesbiana poco convencional

Fa mal estimar algú i no ser correspós, però el mes dolorós és, estimar algú i mai trobar el valor per dir-li a aquella persona el que sents... Potser Deu vol que nosaltres coneguem a unes quantes persones equivocades abans de conèixer a la persona correcte, perquè al final quan la coneguem, sapiguem ser agraïts per aquell meravellós regal..

Una de les coses mes tristes de la vida és quan coneixes a algú que significa tot i només per donar-te compte que al final, no era per tu i l'has de deixar escapar.. Quan la porta de la felicitat es tanca, l'altre porta s´obre, però algunes vegades mirem tant temps aquella porta que es va tancar, que no veiem la que s'ha obert davant de nosaltres..

Es cert que no sabem el que tenim fins que ho perdem, però també es cert que no sabem el que ens em estat perden fins que no ho trobem.

# Escribió Lesbiana Poco Convencional : 6:29 p. m.