lunes, noviembre 15, 2004
Ni de l'ombra
Quan neixem som febles, i a mesura que ens fem grans aquesta feblesa a base de cops diuen que es va fent mes forta. Quins cops? Doncs n’hi hauria de moltes classes, però el principal i que m’agradaria destacar és, la confiança.
Parlant de mi mateixa, i descrivint-me com soc, o millor dit, com era, podria dir que a mesura que he anat creixent he anat veient que no em puc refiar de ningú. El perquè? Doncs perquè tard o d'hora te l’acaben foten per totes bandes. I penso, aleshores en qui haig de confiar? Doncs la veritat, el 100 % no existiria, però si hagués de triar algú, podria dir que de la família, però no tota, si no, que en els meus pares i els meus germans. Son pels únics que podria posar la ma al foc, però tot i així amb un guà d’acer per no cremar-me per si de cas.
